Durant les últimes classes de COED del semestre han tingut lloc les recitacions individuals dels poemes. Cadascú va elegir el poema que volia recitar i se l'ha preparat per poder exposar-lo davant de tota la classe. En el meu cas, vaig elegir "Mester d'amor" de Joan Salvat-Papasseit, i diu així:
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
........................i si et quedava enyor,
besa de nou, que la vida és comptada.
Des del meu punt de vista, crec que ha sigut una activitat que ens ha ajudat a veure els nostres punts dèbils a l'hora d'exposar un text de memòria davant d'un públic. Tanmateix, ens ha permès veure que és el que hem de millorar de cara a un futur, i no tan llunyà. Podríem dir que amb aquesta recitació hem exercitat tres elements bàsics: la memòria, la pèrdua de la vergonya i la capacitat de parlar bé en públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada